ACTRIU

Es tractava d' una desmesurada sensibilitat maquillada 

en qualsevol espai privat lluny de la llum reveladora 

de tot allò que feia estona notava a la gola

Actriu maltractada que es tallava els cabells 

en rituals impulsius de nits delinqüents,

respirava profunda en mig d' una ullerada trencada en el mirall que la perd

I repassava amb la llengua les dents

esborrant tota pista de dona sotmesa

obsessionada per aquells temps d' experiments

Amb la barbeta tocant el cel

clavava els talons al parquet,

recitava mitjançant identitats barrejades veritats subconscients

Totes les seves perruques creaven un cabaret

expectants per ser pentinades pels personatges capturats

per un vol de pupil.les en qualsevol carrer

Amant exclusiva de la faràndula més derrotista

s'encenia sense haver apagat l' últim, un altre cigarret;

el gris del fum sempre l' hi havia quedat bé

La disfressa del seu estudiat gest 

era capaç d'hipnotitzar tot home despistat 

que es creia equilibrat en l'espai i el temps

Ella i la seva expressivitat macabra

s'encarregaven de transformar tot el context aparentment establert

en aventures desitjades acabades en un mal alè

Es vestia en carícies solitàries 

quan les víctimes descansaven extasiades, 

abraçades a les olors de coordinacions esporàdiques

No tardava en abandonar l'escenari de plaer

per donar-se a l'aïllament de la preparació del que era el primer,

degustar les experiències per desprès explicar-les en el seu místic llibret :

Sobre l'alumini de la cuina impersonal 

rellisco el dit damunt la llàgrima estampada a càmera lenta

dibuixant el cercle tancat de la indecisió d'una idea

El finestral elegant em cobreix la columna vertebral,

al mateix temps el paisatge se'm fa massa gran 

pel bloqueig d' estar esperant un altre espant

El gest circular és constant i el plor reprimit s'escanya en ple pit

demanant-me silenci i evasió del succeït,

jo mai he volgut sortir del llit

No recordo qui va amagar els llençols i em va estirar del peu perquè sortís,

peró ara estic aquí davant del real

visionant a traves de pestanyes mutilades per lleganyes

Molt temps dormint les vivències passades

barrejant-les entre babes de somnis lladres

de vitamines mal empleades

Energies ara nefastes que rellisquen

entre els pensaments quiets de les imatges paralitzades,

resto asseguda en posició fetal dins la cuina de metall 

L'ànim passeja cridant el que jo no se vocalitzar

només puc taponar les orelles i apretar les parpelles

buscant algun espai neutre lliure d'escenes

Potser hauria de tancar-me al congelador

protegir-me en un embalatge renovador

i sortir quan el gel conservi el bateg del meu cor.